Aquesta setmana s’han visualitzat les posicions dels partits catalans en la negociació del finançament. Per una banda, s’ha vist la poca alçada de l’ambició del PSC amb la resposta del Martí Carnicer, Secretari General d’Economia, a la proposta presentada per CiU. Aquesta proposta estava presentada de manera poc rigorosa, però ni està fora de l’Estatut ni, en cap cas, és insolidària.
El fons de suficiència no es fixa directament, com proposava CiU, sinó que sorgeix com a diferència entre les necessitats de despesa que fixa la LOFCA i la participació de les comunitats en els tributs. La clau és la fixació de les necessitats de despesa i l’Estatut no impedeix que es fixi una fórmula de càlcul d’aquestes necessitats ambiciosa, que asseguri una millora del finançament de 5.230 milions o de més de 7.000 milions, com proposava ERC en el seu programa electoral. L’Estatut no garanteix res (se segueix a la LOFCA) però cal negociar amb ambició.
La resposta de Carnicer afirmant que el fons de suficiència és la solidaritat és incorrecta i extremadament perillosa. Aquest fons pot ser zero, positiu o negatiu i Catalunya seguirà sent solidària. La solidaritat amb la resta de l’Estat la mesura el dèficit fiscal, la diferència entre els impostos que paguem i els serveis públics que rebem i que el 2005 va ser de 18.595 milions d’euros, mentre que el fons de suficiència només és una variable de tancament del model. Aquesta resposta ens indica que el PSC pot estar escenificant una postura negociadora dura amb el PSOE però que no té cap intenció de portar fins al final.
Article publicat al diari Avui el 31 de maig de 2008.
3 respostes fins ara
Joan Manel Arbó // 1 Juny, 2008 a 12:07 pm |
Alguna vegada t’he vist per TV i les respostes teves sempre són molt tècniques i la gent no t’ “entenem”.
Recorda que estàs davant d’un públic que no necessita que parlis com si estiguessis a la facultat: la gent que mirem els debats no sempre som/són universitaris d’economia…
Ah… i fora de contexte: com deia el Xavier Sala i Martín a Cat Ràdio “ni negociacions ni res és una Llei d’orgànica i si s’incompleix cal enviar els Mossos d’Esquadra”…. hehhehe.
epaluzie // 1 Juny, 2008 a 12:15 pm |
Gràcies pel comentari, la veritat és que és complicat no perdre el rigor i fer-se entenedor per tothom en aquest tema del finançament…
Pel que fa a l’incompliment de l’Estatut, la veritat és que en finançament el govern espanyol pot complir-lo fil per randa, sense millorar gens ni mica el finançament de Catalunya. Això ja ho vam advertir en el seu dia des de “Economistes pel No” (www.economistespelno.com).
Cal lluitar al màxim i aquest és el sentit del meu article, però l’estatut diu textualment (art.206.3) que els mecanismes d’anivellament els fixa l’Estat…
Jordi Molinera i Poblet // 3 Juny, 2008 a 3:36 am |
Bones Elisenda! Tinc un dubte des de dissabte… vas veure’m, mentre feies el teu parlament, que t’estava avisant de que se t’acabava el temps? heheh
Ho vau fer tots perfecte! Un acte genial!
Salut i endavant!