Les eleccions a la presidència i a la secretaria general d’ERC ja han acabat. El primer que correspon és felicitar als guanyadors Joan Puigcercós i Joan Ridao, nou president i secretari general d’ERC respectivament.
Com sabeu la candidatura de la qual jo formava part, Esquerra Independentista, no ha fet un bon resultat, particularment en relació a les expectatives que s’havien generat. Passada la decepció inicial i amb el cap més fred, he estat analitzant els resultats. El primer que vull fer és molt sincerament donar les gràcies al Jaume Renyer i a l’Uriel Bertran, per l’esforç ingent, amb pocs mitjans, i amb un sacrifici personal enorme que han estat fent aquests darrers mesos. En segon lloc vull agrair el vot a les 569 persones que ens han fet confiança a la presidència i a les 1294 que ens han recolzat a la secretaria general.
El 5 de juny va fer un any que l’Uriel va començar aquest projecte amb el manifest inicial d’Esquerra Independentista que va forçar la seva expulsió de la direcció del partit. Procedent de les JERC, feia tres anys que havia entrat a l’executiva del partit com a secretari d’imatge i comunicació. En aquella executiva, molt dividida entre els sectors de Joan Puigcercós i Josep Lluís Carod, ell estava arrenglerat amb el primer. Com ell, molts dels quadres que han nodrit Esquerra Independentista i també el Reagrupament. Així, en algunes reunions d’aquest sector havia coïncidit amb Joan Carretero. Faig aquest esment per reflexionar sobre la velocitat amb la qual les coses canvien en política, i perquè crec que l’Uriel Bertran i de retruc la candidatura d’EI, ha tingut dos handicaps importants en aquestes eleccions.
El primer la campanya d’intoxicació permanent, estimulada des de Reagrupament, respecte a la seva conxorxa amb Joan Puigcercós, amb suposats pactes de votacions creuades Puigcercós-Uriel i que alguns periodistes i alguns mitjans (principalment els del grup Godó), van divulgar la darrera setmana de campanya. Crec molt sincerament que Reagrupament s’ha equivocat. Ha utilitzat una tàctica bruta que a curt termini ha fet forat però que li dificultarà la construcció d’una alternativa guanyadora de futur. Al Joan Carretero no el conec personalment, però a la Rut Carandell si, i em sap greu que hagi estimulat tot això. El segon, és la seva joventut. Aquest és un fet objectiu, que té fàcil solució.
La realitat és que l’únic vot creuat que hi ha hagut en aquestes eleccions és un vot creuat pel canvi Carretero-Uriel. Hi ha un diferencial de vot entre Carretero i Carandell de 543 vots i entre Renyer i Bertran de 725 vots. Aquest flux ha procedit sobretot de les files de simpatitzants d’Esquerra Independentista cap a Carretero a la presidència. Els altres tikets han tingut un comportament molt homogeni arreu i de fet entre Puigcercós i Ridao només hi ha 20 vots de diferència a favor del segon. El Jaume Renyer, poc conegut entre els militants del partit, excepte a Tarragona, malgrat que era el candidat ideològicament més sòlid, ha patit molt intensament el vot útil a la Presidència. Hi ha situacions curioses com el fet que en llocs on guanya Uriel Bertran a la secretaria general (Vallès Oriental, Sants i Barcelonès Nord) i on Esquerra Independentista té una base militant molt activa, qui guanya a la Presidència és Carretero.
Això em porta a una altra reflexió i és que allà on el discurs polític de renovació de l’estratègia d’ERC ha quallat més, la remor del canvi ha afavorit les dues opcions renovadores i en particular la del candidat més mediàtic, Carretero. De fet, els membres de la candidatura d’Esquerra Independentista podem sentir-nos orgullosos del nostre lideratge en la creació de discurs i en la formulació de propostes que una a una, han anat recollint altres candidatures (primer el 2014 per Carod, després el tema del concert per pactar al 2010 per Puigcercós i finalment la formulació de línies vermelles clares en finançament i resposta al Constitucional com a condició per continuar al govern, per part de Carretero). El que ha quedat clar també és que només amb discurs polític no es guanya un congrés. Cal una estructura organitzativa potent, i una xarxa de complicitats que necessitava més temps, i que Esquerra Independentista ha hagut de construir en molt pocs mesos.
Però els resultats obtinguts també representen un aval al nostre projecte que a la secretaria general ha estat el guanyador en 4 comarcals (Barcelonès Nord, Vallès Oriental, Sants-Montjuïc i Crevillent) i segon en 12 (Garrotxa, Tarragonès, Anoia, Bages, Urgell, Eixample, Les Corts, Palma, Benicarló, Sueca, Alt Penedès i Baix Penedès). En quan a Federacions regionals hem estat segons a la Regió Metropolitana de Barcelona, al Camp de Tarragona, a la Catalunya Central, al País Valencià i a les Illes.
Podeu estar segurs que des d’Esquerra Independentista seguirem defensant el nostre projecte de canvi conciliador i positiu per Esquerra Republicana de Catalunya. El nostre és un projecte de llarg recorregut.
