Ara fa un any reflexionava en aquesta columna sobre el mal funcionament dels aeroports britànics gestionats per la BAA (propietat de Ferrovial), i la consegüent obertura d’una investigació per part de la Comissió de la Competència del Regne Unit, on advertia que la privatització (que aleshores reclamaven entitats empresarials catalanes) no aportava necessàriament més competència si continuava la situació de monopoli.
Aquesta setmana s’han donat a conèixer els resultats provisionals d’aquella investigació. La Comissió de la Competència ha conclòs que la propietat per part de la mateixa empresa dels aeroports escocesos d’Edimburg i Glasgow limita la competència, i el mateix passa al sud d’Anglaterra, amb la propietat comuna dels aeroports de Londres (Heathrow, Gatwick i Stansted). La BAA haurà de vendre un dels aeroports escocesos i dos dels londinencs. Aquesta empresa era l’equivalent a l’AENA espanyola i va ser privatitzada el 1987 com una entitat única.
La proposta de reforma del model d’aeroports a Espanya representa una privatització parcial, amb l’entrada de capital privat, però es manté el model centralitzat i integrat. La mateixa empresa, que ara passarà a ser semipública, gestionarà tots els aeroports. L’Estat retindrà el 51%, i en el cas de Catalunya i de Madrid, la Generalitat i la Comunitat de Madrid hi participaran amb el 19% en els aeroports del Prat i de Barajas. Per tant, cap avenç en competència real entre aeroports, i un model que s’allunya del dels principals països desenvolupats.
Article publicat al diari Avui el dissabte 23 d’agost de 2008.
